Notícies
La manifestació del 10J, un èxit sense precedents
Ampliar...Òmnium Cultural vol expressar, en primer lloc i per damunt de tot, el seu profund reconeixement a totes les persones i entitats que s'hi van abocar amb entusiasme. A la multitud de gent que s'hi va aplegar, de totes les edats i condicions, i de les més variades procedències i adscripcions ideològiques. A les organitzacions de tot tipus --tant sindicals com empresarials, polítiques, culturals i socials-- que s'hi van implicar sense reserves, amb els seus dirigents al capdavant. Volem manifestar una gratitud especial a les persones de les diferents seus d'Òmnium i de les entitats de tots els racons del país ( http://www.somunanacio.cat/www/somunanacio/ca/manifestacio/adhesions/institucions.html ) que van participar incansablement en els preparatius i en les feines diverses de la jornada. I sobretot, deixar constància de l'orgull que sentim d'aquesta societat nostra que ha sabut afirmar-se rotundament com una nació amb el dret de decidir lliurement el nostre futur.
L'èxit i el mèrit són de tothom, encara que li hagi correspost a Òmnium el paper d'aglutinar l'expressió de la voluntat col·lectiva, des de la unitat plural i la independència política de la nostra entitat.
Ara bé: siguem tots conscients que la manifestació no és més que una fita inicial del procés, i que el seu èxit constitueix alhora una tremenda exigència per a cadascun de nosaltres.
1. Ara cal que cadascun de nosaltres sapiguem sostenir aquest inici esplèndid amb un treball coherent i continuat, infatigable i sistemàtic, sabent cadascú quin és el lloc que li pertoca en les noves etapes del projecte col·lectiu que hem començat a construir.
Òmnium Cultural té ben clar quin és el paper que li correspon tenir en aquesta conjuntura històrica i quines són les properes fites que posaran a prova la nostra capacitat d'organització col·lectiva. Precisament perquè tenim el dret inalienable de decidir, hem de demostrar que som capaços en cada moment de prendre les decisions adequades al nivell adequat, d'exercir aquest dret amb la justa proporció d'audàcia i de prudència.
2. En un sistema democràtic són evidentment les institucions polítiques que ens representen -el Parlament i el Govern de Catalunya- les que han d'exercir en nom de tota la societat el dret a decidir. Invoquem la responsabilitat de les forces polítiques i socials de tot el país perquè actuïn amb decisió i eficàcia per canalitzar aquesta empenta col·lectiva, que en cap cas ha de sentir-se a la intempèrie, abocada a una creixent desafecció política: la nostra llibertat depèn d'una democràcia representativa forta i plenament regenerada.
3. Avui es parla de la unitat imprescindible. Ens cal unitat, però no qualsevol unitat. La manifestació va ser un exemple de la unitat possible, de la unitat a l'alça, entesa com una base de mínims compartits, a partir de la qual totes les opcions que vagin més enllà han de ser acollides positivament. Però també hi pot haver una unitat indesitjable i a la baixa, entesa com un sostre en què ningú pugui aspirar a res més que allò que accepten els menys agosarats. Sapiguem escollir quina unitat ens impulsa i quina unitat ens engavanya.
4. Abans de la gran mobilització que sens dubte serà l'Onze de Setembre, ens correspon de fer i difondre una anàlisi crítica de la infausta sentència del Tribunal Constitucional. Però aquí també podem enfocar aquesta operació des d'òptiques molt diferents. No podem limitar-nos a fer una valoració de la sentència amb criteris possibilistes i acomodaticis, explorant quines serien les vies més o menys rocambolesques per les quals es podria salvar alguna de les moltes i greus mutilacions que ha sofert el projecte que va aprovar el 89 per cent del Parlament el 2005.
Ens cal sobretot una crítica de l'Estatut que desmunti, partint de criteris radicalment democràtics, els arguments immobilistes del Tribunal Constitucional: cal que el marc constitucional s'adapti a la voluntat democràtica i no al revés, que es pretengui fer-la entrar amb calçador dins d'una interpretació restrictiva i fossilitzada del pacte constituent. La nostra societat necessita arguments sòlids capaços de contrarestar les insídies que pretendran emparar-se en la sentència per a frenar la democràcia i escampar el conflicte i la controvèrsia.
En definitiva, ens cal arribar a la cita electoral imminent amb un ventall sòlid de projectes estratègics avalats per les diverses forces polítiques, amb la voluntat de consolidar una majoria social capaç d'aprofundir sense límits en la democràcia i en el dret a decidir, centrats en l'interès nacional, més enllà dels tacticismes partidistes, i sobretot, centrats en la plenitud de Catalunya, i no perdent estèrilment més energies en la regeneració d'un Estat que no té el més mínim interès a reconèixer que l'integren diferents nacions.
Comparteix
11 Comentaris
-
- Maribel Llorens
- 05 Agost, 2010; 22:55
Resposta al comentari de la Montse Mas del 27 de juliol: AL MEU METRE QUADRAT ÉREM 4 PERSONES!!!(no és conya)i fins on podia veure jo, també estaven igual d'atapeïts. Segons els teus càlculs...això fa 2 milions!. Bromes a part, el que està clar és que passàvem, i de llarg, del milió. Salutacions des del Baix Camp.
-
- Rosa Loncà Ibars
- 02 Agost, 2010; 16:58
Fou la primera vegada que vaig desplaçar-me fins a Barcelona per una manifestació i ara si que Òmnium continua tenint un paper important a la nostra societat i potser una dona com la presidenta actual pot liderar el moviment cap a la independència.
-
- jordina cañis balaguer
- 30 Juliol, 2010; 15:31
també vaig ser-hi present.sobretot que la societat civil no decaigui. estem en uns moments crucials i cal unió, molta unió i lideratge per menar-nos en el camí adeqüat
-
- Eulàlia Muñoz Burzon
- 28 Juliol, 2010; 14:04
Jo també sóc socia d'Omnium i estic orgullosa de ser-ho. Estic d'acord amn en Marcel que és necessari un lideratge fort, que tingui un full de ruta, que escolti i es faci visible. Cal proposar accions concretes,senzilles i pràctiques (no sé quines). Perquè entretenir-se en rebatre argumentacions buides decontingut si el que fan és esgotar-nos? "adeu Espanya" a poc a poc però adeu, aquest és l'objectiu principal. Tenint això en ment el demés és acció.
-
- Joan M. Serch
- 28 Juliol, 2010; 12:44
Gràcies Òmnium per ser com sou, gràcies per retornar-nos l'orgull i la dignitat. Desde 1976 militava en un partit parlamentari, fa dos mesos em vaig donar de baixa. No penso votar en el futur a CAP dels actuals partits representats al nostre Parlament, tots son iguals, diguin el que diguin. Ells ens condueixen a l'abisme a i a l'extinció, cal sàbia nova, cal gent nova, amb empenta, amb orgull, amb dignitat, honrada amb ganes de treballar i amb esperit invicte. O els trobem o ja podem anar signant la nostra sentència. La realitat és així de crua, si no ho és més. Visca la Terra! Mori el mal govern!
-
- josep gonzalez amalrich
- 27 Juliol, 2010; 21:10
Soc soci d´Omnium, i no os vull enganyar, sempre he votat convergència i ara també ho faré,estic segur que sabrà corretgir els defectes passats,i rectificar es de savis.Crec que exigirém i sabran correspondre.Josep Gonzalez Amalrich,soci N.04939
-
- Matilde
- 27 Juliol, 2010; 18:03
Cal l'empenta de tothom per articular la representació política que hi habia a la manifestació. Omnium te la seriositat i el prestigi necessari per representar-nos dignament.
-
- montse mas enrech
- 27 Juliol, 2010; 13:26
Com és que ningú calcula de veritat el nombre de manifestants, suposant que s'ocupés 1m2/persona ES IMPOSIBLE que entre el Passeig de Gràcia i la Granvia i capiguin 1,5 millions de persones, com a molt mig milió, el càlcul és fàcil: si l'amplada de tots els carres fos de 100m per encavir-hi 1,5 millions la longitut de la mani hagues hagut de ser de 15km!!! Si us plau, no hi ha ningú que sigui capaç de fer una mica de números abans de publicar barbaritats!!
-
- Josep Felip
- 24 Juliol, 2010; 21:56
Estic totalment d'acord amb els anteriors comentaris, de fet penso que pel dia de la diada, a la vista del que fan els partits i els politics post- manifestació, s'hauria de fer un segon acte (manifestació) reclamant on quedes ven clar el clam d'INDEPENDÈNCIA, l'unic crit de la manifestació del dia deu que tots el politics amagen. Cal no deixar el pols del pais a una colla de polítics porucs i pagats de si mateixos
-
- lulu de berg
- 21 Juliol, 2010; 13:13
ara si que haurien de cridar a una manifestació amb el mateix lema i sense cap polític davant, els ciutadans ja sabíem que passaria el que ha passat. Ni Montilla ni Mas ens representen. ERC e ICV son petits, es una llàstima.
-
- Marcel Granollacs i Pons
- http://perabonspatricis.blogspot.com
- 16 Juliol, 2010; 19:04
Necessitem que l'Òmnium lideri i sigui el punt de trobada per constituir una Plataforma electoral a les eleccions de la tardor amb un sol objectiu: independència. El lema i el nom de la plataforma ja el tenim: "Som una Nació. Decidim nosaltres".